lunes, 11 de diciembre de 2006

The Divine Comedy, To die a Virgin

Bé, hem estat sortint junts des del 8 de novembre,

i sembla que faci des de sempre.

Recordo molt bé el que em vas dir a la primera cita:

el que em faries pel meu aniversari...

Bé, hurra, avui és el meu aniversari!

I francament, nena, no puc esperar.

No vull morir verge.

L'altre dia vaig descobrir una revista del meu germà,

la vaig llegir sota els llençols i em va posar calent i preocupat.

Ara, cada vegada que et veig, el teu uniforme sembla tornar-se transparent.

No saps com t'arribo a necessitar,

les meves manetes no han parat.

No vull morir verge.

Els pins i els cedres esclaten a la tardor,

Com has caigut tu del cel? Oh, infernal estrella del matí.

Amb totes les bombes i la grip del pollastre

segurament morirem aviat.

I ara estem al teu dormitori. Oh, t'he dit mai que t'estimo? T'estimo, t'estimo!

Puc notar el teu cor bategar, i la teva respiració créixer.

Els teus pares seran fora tot el vespre i realment espero no estar somiant.

No vull morir verge.

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio