jueves, 18 de enero de 2007

Clap Your Hands Say Yeah, Over and over again (lost & found)

Ho vaig escoltar d'un amic:

la revolució mai va succeir.

Suspir,

una petita mort.

Mai més un nen.

Adéu.

On és el jersei de llana

del que parlaves a la carta?

Implica

l'altre paio

i escandalitza al lleó.

Un afeitat net al matí

i una barba completa sense perill.

El temps ha passat amb coartades i vi.

L'èxit és tan amenaçador,

però em fa pensar que estic guanyant.

Tranquil,

baixa les llums,

adopta un altre estil de vida.

Vinga, vinga, vinga,

vinga, vinga, vinga,

vinga, vinga, vinga,

vinga, vinga, vinga,

una vegada i una altra.

Tens l'aspecte d'en David Bowie,

però no tens res nou per mostrar-me.

Començar un altre foc

i veure'l morir a poc a poc.

Madness, Cardiac Arrest

Diaris al matí, barret de bombí al cap.

Caminant fins a la parada del bus

troba a faltar el llit.

S'epera amb els seus veins

a la cua de l'hora punta.

Ha d'agafar el primer bus,

massa coses a fer per ell.

S'ha d'afanyar, ha d'aconseguir el seu seient

no pot perdre el seu lloc, ha de reposar els peus.

Deu minuts després d'arribar

els mots encreuats quasi estan fets.

Són durs aquests dies, no gaire divertits.

La seva ment el porta a l'oficina:

el seu telèfon, l'escritori i la cadira.

Està content amb la companyia

el tracten justament.

Pensa: 7 lletres... comença i acaba amb 'C'...

Com un gran cotxe americà, amb una 'D'...

"Desitjo que aquest autobus tiri endavant,

el conductor s'està prenent el seu temps.

No ho sé, arribaré tard!

O estimada, què dirà el cap?

Calma't, no et posis nerviós"

No et preocupis, no hi ha cap pressa,

és un dia encantador

tot pot venir-te de cares.

Pren el consell del doctor:

afluixa, disfruta la teva vida.

Escolta el que et diuen

no estan pas jugant.

Mai arribaran aquest pas,

està atrapat en un embús.

Hi ha una reunió aquest matí.

És la seva sort, carai!

La seva mà s'enfonsa a la butxaca

en busca del mocador.

Gotes de suor al bombí,

el seu pols sembla alterat.

Els seus ulls cauen sobre el rellotge:

els segons passen realment lents.

Respira intermitenment per l'aire calent,

però el dolor del pit no se'n va.

Intenta demanar ajuda,

però no sembla poder dir ni una paraula.

Xiuxiueja paraules frenèticament

però no semblen ser escoltades.

"Què passa amb la meva dona i els nens?

Tots ells depenen de mi."

Ho sentim molt, et vam dir que no hi havia cap pressa.

Ara és massa tard

tens una cita segura.

Pensavem que t'ho haviem deixat clar,

tots manifestem les nostres pors interiors.

Et vam avisar,

no hi res que poguem fer.

Depeche Mode, Everything Counts

L'apretada de mans tanca el contracte,

i amb el contracte no hi ha volta enrere.

És el moment decisiu d'una carrera

a Corea, sent poc sincer.

Les vacances eren un pack de diversió,

el contracte segueix intacte.

Les mans agafadores

agafen tot el que poden.

Tot només per a elles després de tot.

És un món competitiu,

tot compta en les grans sumes.

El gràfic a la paret

mostra tota la història.

Dibuixa-hi ara:

mira com les mentides i els enganys

aconsegueixen una mica més de poder.

Les confidències?

Amagades per un broncejat i un somriure.

Les mans agafadores

agafen tot el que poden.

Tot només per elles després de tot.

És un món competitu,

tot compta en les grans sumes.

Les mans agafadores

agafen tot el que poden.

Tot compta en les grans sumes.

The Doors, People are strange

La gent és estranya quan tu ets un estrany,

les cares són lletges quan estàs sol.

Les dones semblen malvades quan no ets desitjat,

els carrers són tortuosos quan estas enfonsat.

Quan ets un estrany les cares surten de la pluja.

Quan ets un estrany ningú recorda el teu nom.

Quan ets un estrany.

Quan ets un estrany.

Quan ets un estrany.